JORDI FU

24

/NOU TALENT

Qui no s’ha preguntat què sent un ésser viu quan es troba dins el ventre d’una mare? I si el nasciturus fa un xiulet i avisa que està a punt de sortir? De ben segur això mai s’arribarà a saber, ni qui esdevé progenitor (pare – mare), ni la mateixa ciència.

Allò que vertaderament sap una mare, és que hi ha un moment durant les primeres setmanes en la gestació on es pren la plena consciència que dins seu hi ha vida; una vida dins d’una altra vida. El procés és llarg, però hi ha un moment en què la personeta fa toc-toc a la porta, i s’activen totes les alarmes: en menys de 24 hores el nounat respirarà oxigen, i la vida dels pares canviarà per sempre.

Amb el primer fill, em va donar per fer entrepans amb la trencada d’aigües, per si l’espera esdevenia llarga, però amb el segon, va haver-hi un plantejament previ de documentar aquelles 24 hores tan intenses, sota un doble prisma: ser pare sense deixar de ser fotògraf i ser fotògraf sense deixar de ser pare.

Aquest treball reflecteix les sensacions que es desprenen tot just trencar aigües fins unes hores després del naixement del nen.