LUCIANA FAINO

GENTE DE BARCOLA

/NOU TALENT

Trieste és una ciutat grisa i freda durant els mesos hivernals; no obstant això, a mesura que s’acosta la calor, els Tristanys comencen a apropiar-se de cada racó pròxim al mar. A poques illes del centre de la ciutat es troba un dels balnearis més concorreguts, Barcola: una gran plataforma de ciment a la vora del mar, formada de terrasses turqueses que, vistes des de dalt, semblen petites orelles de ratolí que s’utilitzen com a vestidors, dipòsits i banys.

Durant l’estació, Barcola es comença a poblar cobrant vida i color. Sobretot de persones grans que diàriament s’aventuren sota el sol fort de l’estiu: arriben amb les seves bosses de mà, es canvien davant del mar, busquen l’hamaca, la taula, les cadires; s’omplen de bronzejadors i olis, prenen el sol, llegeixen, nades, juguen a les cartes, esmorzen, conversen. Tornen al bronzejador, el sol, el llibre, el mar… una rutina que s’assembla més a una peregrinació.

Aquest projecte intenta reflectir una jornada comuna d’aquests banyistes posant en relleu el quotidià, les sensacions i els moments d’intimitat amb els que qualsevol visitant podria trobar-se quan coneix un dels balnearis més colorits de Trieste.