XAVIER ERRUZ

ÉS QUAN CAMINO QUE HI VEIG CLAR

/EMERGENT

Caminant a la deriva, amb una càmera de butxaca, prenent imatges a la realitat. Carregat al cervell, el software de llenguatge visual, que t’enfoca únicament a captar la coherència estètica, l’essència de les escenes per on transites. Els objectes i la llum, en maquiavèl·lica combinació espai temporal, fan que l’instant sigui únic i irrepetible.

Caminar, com a vehicle que ens dóna la capacitat d’aïllar-nos de l’entorn i extreure’n aquestes imatges úniques.

Caminar, mirar, pensar, compondre…

Com a resultat, imatges que tergiversen, manipulen la realitat fins al punt de mostrar-nos un únic punt de vista en el mosaic infinit de possibilitats simultànies.